SECTOR PRIMARI

Sector primari:

Definició de sector primari:Es el conjunt d’activitats que donen com a obtenció,els aliments per a la consumició humana i matèries primeres per al sector secundari,com la industria.

Agricultura:

Elements influents.

Elements que influeixen en el desenvolupament de l’agricultura son:

-Clima: Exemple:En un hort,es necessita unes bones condicions climàtiques,d’humitat i temperatura per que tots els vegetals puguin créixer a,m normalitat,si tots aquests factors son molt baixos o molt elevats ,diem que es un factor que influeix en el desenvolupament

-Relleu:se sol localitzar a les  planes i al fons de les valls mes amples,a vegades per aprofitar el terreny s’hi construeixen bancals i feixes.

-Sòl: No tots són aptes per l’agricultura. Depenent de la textura, l’acidesa.

Característiques:

El paisatge natural es modifica en paisatge agrari amb la finalitat d’obtenir aliments

Els diferents elements que constitueixen el paisatge agrari poden ser molts però els més principals son  aquests:

-Parcel·les

-Sistema de conreu
 

-El poblament.
 

Tipus d’Agricultura:

	Itinerant per cemació.
	Extensiva de secà
	Irrigada
Agricultura de mercat	Agricultura de mercat
	Agricultura d’especulació
	Els transgènics
	Agricultura mediterrània

Ramaderia.

-Tipus:

Ramaderia tradicional: Acostuma a complementar l’agricultura. Es basa en petits ramats.

Ramaderia comercial o de mercat: L’objectiu es vendre la producció al mercat i obtenir-ne el màxim benefici. Hi ha dos tipus: intensiva i extensiva.

-Cria i alimentació de bestiar:

Hi ha 3 tipus:

Estabulada: Ramat s’alimenta amb pinsos i està sotmesa a constants controls.

Semi estabulada: S’alimenta de pastures naturals i també s’alimenta de farratges i es pròpia de la zona atlàntica d’Europa.

No estabulada: S’alimenta de pastures naturals. Es una ramaderia extensiva.

Pesca:

-Tipus:

 Tradicional: Prop de la costa, es basa en l’aprofitament de recursos naturals i es pròpia de regions poc desenvolupades.

Industrial: Té com a objectiu obtenir el màxim nombre de captures i necessita recursos econòmics i tecnologia avançada. D’aquesta n’hi ha tres tipus:

·         Costanera: s’utilitza en vaixells molt petits i el peix es ven a la llotja.

·         D’altura: la duen a terme vaixells grans i porten radars per detectar el peix. 

·         Gran pesca: es duu a terme a aigües molt llunyanes de la costa.

-Tècniques:

La pesca d’arrossegament: L’ús de xarxes que escombren el fons marítim i és perjudicial pel medi ambient.

La pesca de descàrregues elèctriques: Atreu als peixos i posteriorment són xuclats.

-Zones:

Hi ha tres zones anomenades caladors:

Plataforma continental extensa: Aigües poc profundes, agitades i favorable per la vida als peixos.

Zones de contactes entre corrents marins freds i càlids: S’hi concentren espècies d’aigües fredes i càlids.

Zones costaneres properes als corrents marins freds: Hi ha molt plàncton vegetal i serveix d’aliment a molts animals marins.

-Problemes principals:

Sobreexplotació: El recursos cada vegada més eficients provoquen una sobreexplotació i provoca que un gran nombre de zones de pesca s’utilitzen fins a un límit màxim sostenible. Algunes organitzacions demanen mesures per preservar els recursos marins.

-Es obligatori xarxes de malla amplia.

-Dimensions mínimes del que capturen.

-Establiment de temporades de veda.

-Limitació de la capacitat.                                                                                           

L’ampliació de les aigües jurisdiccionals: Es basa en la lliure utilització dels mars.