Sector terciari




Resum de el sector terciari:
Sector terciari

Definició del sector terciari: El sector terciari és el sector econòmic que inclou les activitats que, a diferència del que passa en els sectors primari i secundari, no produeixen béns materials, sinó que presten serveis a la població.
Carecteristiques:
El sector terciari és el sector econòmic que inclou les activitats que, a diferència del que passa en els sectors primari i secundari, no produeixen béns materials, sinó que presten serveis a la població.

mercadoAls països industrialitzats, el sector terciari o de serveis hi ha anat creixent en importància, tant pel nombre de treballadors que ocupa com per la riquesa que genera, fins al punt de ser, actualment, el sector econòmic predominant.
De fet, gairebé tots els països, sigui quin en sigui el nivell de desenvolupament, tendeixen a incrementar el nombre de persones ocupades en el sector terciari o de serveis.


Serveis socials
Definició:Els serveis es multipliquen per donar resposta als canvis socials recents.

Exemple-sanitat: Tothom té dret a rebre assistència mèdica. Tot i així, aquest és un dret que, generalment, només poden exercir els habitants dels països desenvolupats.

Caracteristiques:El nivell econòmic d'un país determina, en gran mesura, el nombre i la qualitat dels seus serveis sanitaris. Per això, les diferències en el nivell de serveis sanitaris fan evident la distància que separa els països rics i els països pobres.

Vocabulari: mortalitat infantil: són tots els nens que es moren durant un temps determinat després del naixement. Esperança de vida:els anys de vida que té una persona en un país. Taxa de fecunditat: El nombre de nens que neixen en un temps determinat.

Serveis de distribució:
Definició: El transport és l'activitat per mitjà de la qual una persona o una mercaderia és traslladada d'un lloc a un altre. El transport aeri, el terrestre i el marítim són els sistemes de transport que permeten aquests desplaçaments.

Exemple-transports: Les carreteres, les vies fèrries, els ports i els aeroports són les infraestructures necessàries per a la circulació dels mitjans de transport

Funcio de transports:
El transport compleix moltes funcions, però n'hi ha tres que destaquen com les més importants:
- Permet el desplaçament quotidià de la població.
-Possibilita el desplaçament a llocs molt allunyats.
-Fa possible la distribució de béns i de serveis. .
Ttipus :
avion-aeri: El transport aeri és el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres, peribles o de gran valor, gràcies a la seva rapidesa i seguretat

Terrrestre: El sistema de transport més utilitzat és el terrestre, que ha anat formant una densa xarxa d'infraestructures per tot el món, encara que no és homogènia. Pot ser per carretera o ferroviari .
barco
Marítim: El transport marítim és la manera idònia per desplaçar a molta distància grans quantitats de mercaderies (petroli, cereals, minerals, productes manufacturats, etc.) a baix preu. De vegades es complementa amb el transport fluvial; perquè això sigui possible, cal que els rius tinguin un règim regular d'aigua i que no presentin cascades ni ràpids.
Serveis a les empreses:
-La majoria de les empreses encarreguen els seus serveis a unes altres empreses especialitzades.
-Exemples: Investigació, publicitat, gestió...

Serveis al consumidor:
-És relacionen amb el comerç al detall, l'hoteleria, el lleure, les reparacions i les instal·lacions.


ciutatComerç:,Té diferents característiques com: quantitats enormes de productes molt diferents, a causa de la concentració de la població, crea una xarxa de relacions d'àmbit mundial, ocupa moltes persones i cada vegada més, és un nombre reduït d'empreses. El comerç internacional ha experimentat un desenvolupament espectacular.

Turisme:és l'activitat amb més creixement. Té una gran importància, per la creació i l'expansió d'empreses i serveix, proporcionen també llocs de treball i és una font d'ingressos important.

Sector secundari


Resum de el sector secundari:
Sector secundari
-Matèries primeres:s’ utilitzen  per elaborar un producte es necessari tenir matèries primeres naturals, basic en el sector secundari.
-Tipus
-Matèries primeres d’origen animal
Aquestes matèries poden ser la llana,com les pells....,que procedeixen de la ramaderia que es fan servir a la industria
 lana

 Matèries primeres d’origen vegetal:  poden ser productes agrícoles

 mercado


-Fonts de energia: son els recursos per els quals s’ en permet la extracció de energia per el funcionament de industries,transport i us domèstic.
Tradicionals: poden ser el carbó o el petroli, son fonts de energia no renovables i el petroli es una de les fonts de energia mes utilitzades actualment.
Alternatives:les fonts de energia principals son la eòlica i la solar. Tenen tant un us domèstic com industrial i la necessitat de utilitzar aquestes energies augmenta any rere any.
fabrica
-La industria: es el conjunt de activitats necessàries per transformar les matèries primeres en productes pel consum.
Historia: En un principi, abans de que la indústria comences hi havia els artesans que produïen els productes al seu taller, després va començar la industrialització i va substituir molts artesans per màquines i va augmentar la productivitat. I actualment, la indústria està molt mecanitzada.
-Treball artesà: Era la persona que acostumava a elaborar productes al seu taller, com calçat, corda etc. I tot allò que utilitzava la població.
artesanoClassificació: Tipus d’indústries:
De vent de producció: Elabora productes semielaborats, que serveixes per altres indústries.
De vents i d’ús i consum: produeixen articles destinats a la venda al mercat.
Procés i conclusió del treball:
Els principals elements del procés són:
-Primeres matèries i fonts d’energia, són els recursos que s’obtenen per crear-ne d’altres.
-Força del treball, les persones que fan possible la producció.
-El capital, diners que s’inverteixen en la fabricació de productes.
-La tecnologia, maquinàries i tècniques per la producció.
-Organització de l’empresa, organització i gestió per assegurar la producció.
Localització de la industria al mon.
Las indústries es localitzen en el lloc més convenient per augmentar beneficis i reduir despeses. Principals regions industrials:
Estats Units, Japó, Europa Occidental, Xina, Brasil, Sud-est Asiàtic i Corea del Sur.

FORMAJEINDUSTRIAcoche

Sector primari

Sector primari:

-Es el conjunt d’activitats que donen com a obtenció,els aliments per a la consumició humana i matèries primeres per al sector secundari,com la industria.

Agricultura:

Elements influents.

Elements que influeixen en el desenvolupament de l’agricultura son:

-Clima: Exemple:En un hort,es necessita unes bones condicions climàtiques,d’humitat i temperatura per que tots els vegetals puguin créixer a,m normalitat,si tots aquests factors son molt baixos o molt elevats ,diem que es un factor que influeix en el desenvolupament

-Relleu:se sol localitzar a les  planes i al fons de les valls mes amples,a vegades per aprofitar el terreny s’hi construeixen bancals i feixes.

-Sòl: No tots són aptes per l’agricultura. Depenent de la textura, l’acidesa.

Característiques:

El paisatge natural es modifica en paisatge agrari amb la finalitat d’obtenir aliments

Els diferents elements que constitueixen el paisatge agrari poden ser molts però els més principals son  aquests:

-Parcel·les
conrreo


























-Sistema de conreu
-El poblament.
 pueblo
Tipus d’Agricultura:

Itinerant per cemació.
Extensiva de secà
Irrigada  


Agricultura de mercat
Agricultura de mercat

Agricultura d’especulació

Els transgènics

Agricultura mediterrània




Ramaderia.

-Tipus:

Ramaderia tradicional: Acostuma a complementar l’agricultura. Es basa en petits ramats.

Ramaderia comercial o de mercat: L’objectiu es vendre la producció al mercat i obtenir-ne el màxim benefici. Hi ha dos tipus: intensiva i extensiva.



-Cria i alimentació de bestiar:

Hi ha 3 tipus:

Estabulada: Ramat s’alimenta amb pinsos i està sotmesa a constants controls.




Semi estabulada: S’alimenta de pastures naturals i també s’alimenta de farratges i es pròpia de la zona atlàntica d’Europa.
No estabulada: S’alimenta de pastures naturals. Es una ramaderia extensiva.


Pesca:

-Tipus:

 Tradicional: Prop de la costa, es basa en l’aprofitament de recursos naturals i es pròpia de regions poc desenvolupades.


Industrial: Té com a objectiu obtenir el màxim nombre de captures i necessita recursos econòmics i tecnologia avançada. D’aquesta n’hi ha tres tipus:

·         Costanera: s’utilitza en vaixells molt petits i el peix es ven a la llotja.


·         D’altura: la duen a terme vaixells grans i porten radars per detectar el peix. 



·         Gran pesca: es duu a terme a aigües molt llunyanes de la costa.



-Tècniques:

La pesca d’arrossegament: L’ús de xarxes que escombren el fons marítim i és perjudicial pel medi ambient.

La pesca de descàrregues elèctriques: Atreu als peixos i posteriorment són xuclats.

-Zones:

Hi ha tres zones anomenades caladors:

Plataforma continental extensa: Aigües poc profundes, agitades i favorable per la vida als peixos.

Zones de contactes entre corrents marins freds i càlids: S’hi concentren espècies d’aigües fredes i càlids.

Zones costaneres properes als corrents marins freds: Hi ha molt plàncton vegetal i serveix d’aliment a molts animals marins.

-Problemes principals:

Sobreexplotació: El recursos cada vegada més eficients provoquen una sobreexplotació i provoca que un gran nombre de zones de pesca s’utilitzen fins a un límit màxim sostenible. Algunes organitzacions demanen mesures per preservar els recursos marins.

-Es obligatori xarxes de malla amplia.

-Dimensions mínimes del que capturen.

-Establiment de temporades de veda.

-Limitació de la capacitat.                                                                                           

L’ampliació de les aigües jurisdiccionals: Es basa en la lliure utilització dels mars.